El 15 de juny va ser convocada una acció que tenia per objectiu bloquejar el Parlament i amb això el primer paquet de retallades que aquell dia serien aprovades.
Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces –ja no tan sols d'indignar-nos, ja no tan sols manifestar-nos, sinó d'anar a pels responsables de tot això– han desplegat totes les seves armes mediàtiques per tal d'avalar les seves armes repressives. No en tinguem cap dubte: s'han molestat i molt. La gran violència que diuen haver patit no és altra que la d'haver de trobar-se cara a cara al carrer amb la gent que patim directament les seves decisions. Van viure en primera persona que els identifiquem com a responsables dels nostres problemes... i van tenir por.
Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. Pretenien llavors i pretenen avui fer-nos veure que allò que succeí aquell dia va ser una confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris d'aquell espectacle. Amb la seva retòrica volen desplaçar l'autèntic problema de fons. Aquell dia, no ens oblidem, es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament.
Aquell dia no eren 22 persones bloquejant el Parlament, érem milers, que ens jutgin a totes! Pretenen que a partir de la repressió sobre unes quantes la resta agafem por, però no deixarem de sortir al carrer. Vàrem anar-hi per moltes raons i són les mateixes per les que hi hauríem de tornar. Tot i així, no ens limitarem a lluitar bloquejant el Parlament, ho farem també al carrer, als llocs de treball, a les universitats i a on calgui. Perquè és amb la pràctica i no amb les paraules com podrem evitar que continuïn fent el que vulguin.
Des del Poder se'ns diu que fer aquest pas és il•legal. Nosaltres responem que això no és important, que fem el que creiem convenient...
... i el 14 de desembre l’Audiència Nacional es trasllada a Catalunya.
Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15-M1 abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració
als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorreguts el 15 de juny.
Totes recordem aquell dia. Milers de persones sortint al carrer per protestar en la mateixa cara dels polítics contra les seves retallades socials. Aquell dia vam passar de la indignació a la acció i ens van témer. Així que com a càstig, quatre mesos després 20 persones van ser detingudes i citades per declarar a Madrid per ordre del jutge de l’Audiència Nacional com a conseqüència d’aquells fets.
Però nosaltres no ens callem davant els seus càstigs, de manera que el 14 de desembre tenim l’oportunitat de cridar ben alt i ben clar que JO TAMBÉ ERA AL PARLAMENT i que, si cal, ho tornarem a fer, per tornar a dir-los de nou a la seva cara que no aprovem les seves retallades socials, que no els volem i que no els necessitem.
El 14 de desembre tenim l’oportunitat de demostrar un altre cop la nostra solidaritat amb les companyes detingudes pels fets del parlament i no només amb elles, sinó amb tota la gent que està patint la repressió per portar a la pràctica les seves idees, ja sigui parant desnonaments o ocupant habitatges pels desnonats, tallant carrers o fent acampades a les places, ocupant hospitals o fent protestes laborals…
Ens sobren els motius per prendre el carrer un cop més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada