Continguts

Per què existeix #acampadaviladecans?

- Perquè no ens sentim representades ni per polítics, ni sindicats, ni bancs.

- Porque queremos un espacio expresar, crear y reunirse.

- Perquè treballem tots junts en assemblees per crear totes juntes “alternatives”.

- Porque queremos representación de todas las edades.

- Perquè vivim l’experiència d’una societat diferent.

- Porque nos hacía falta una chispa encendido, el momento es ahora!



Proposta de continguts

Aquest document és un recull de les diferents temàtiques i sensibilitats desenvolupades per la comissió de continguts de l’assemblea d’indignades i indignats de Viladecans. Molts d’aquests punts han de ser aprovats prèviament per tal de desenvolupar-los més profundament amb propostes tangibles i no tan etèries com sembla en un primer moment. Una vegada fet això se sotmetrà a una segona aprovació amb esmenes, amb l’objectiu de trobar el màxim consens possible.

Blocs temàtics:

Economia:
-          Derivació de la gestió econòmica a la banca ètica (fiare, triodos, COOP57).
-          Estimulació de la creació de cooperatives com a motor de producció de la societat vers les estructures jeràrquiques i piramidals de les empreses.
-          Igualar el poder adquisitiu de la població inclús de la gent retirada de la producció (gent gran, malaltes i malalts, incapacitat permanent).
-          Valorització d'aquella economia que permeti el funcionament de la societat en el seu conjunt.
-          Persecució del frau fiscal i eliminació dels paradisos fiscals.

Salut:
-          Potenciar l’educació en la salut.
-          Autogestió de la Salut.
-          Revisió de les activitats de la indústria farmacèutica i supressió de les patents.
-          Incorporació a la cobertura sanitària gratuïta altres teràpies fins ara catalogades com a “alternatives”, incloent el part natural.
-          Eliminació de l’estigmatització de les malalties.

Educació:
-          Educació horitzontal, personalitzada i laica, fomentant el respecte i basada en valors humans.
-          Revalorització de l’art i la cultura com a eina educativa.
-          Estímul de la creativitat i el pensament crític.
-          Foment de l’educació física i emocional.
-          Inclusió de les mares i pares en el procés educatiu.
-     Educació en la diversitat.

Justícia:
-          Supressió de les desigualtats, responsables de la majoria de conductes contra la societat.
-          Detecció i correcció de comportaments anòmals des del procés educatiu.
-          Substitució de les presons per sistemes personalitzats de tractament de conducta contraria als valors humans.
-          Reforçar en educació el concepte de les relacions de poder, causa d’abusos d’una persona sobre l’altra (violència d'orígen patriarcal, maltractament a filles i fills, abús sobre col·lectius marginals...)

Medi Ambient:
-          Recerca i desenvolupament d’energies no contaminants ni desestabilitzadores de l’entorn natural.
-          Gestió responsable dels recursos naturals tenint com a barem la regeneració de la natura i no la producció en massa.
-          Creació d’un sistema de reutilització de residus.
-          La permacultura com a base de la producció agroecològica respectuosa amb l’entorn.

Comunicació:
-          Foment de la informació lliure i objectiva.
-          Eliminació de grans grups mediàtics que podrien manipular informació en benefici propi.
-          Col·lectivització de la informació. La informació no és mercaderia.
-          Promoció de les alternatives existents (Setmanari La Directa, Radios lliures, Latele.cat “okupem les ones”, premsa digital com indymedia, blogs, etc...)
-          Derogació de la llei Sinde.
-          Dissolució de la SGAE.
-          Protecció de l’anonimat i supressió del control de la informació a internet.

Habitatge:
-          L’habitatge considerat una necessitat bàsica.
-          Abolició de qualsevol mena d’especulació immobiliària.
-          Lloguer digne i social.
-          Ciutats lliures de desnonaments/desallotjaments.

Transport:
-          Cobertura gratuïta i sostenible.
-          Xarxa de transport adaptada a les necessitats reals dels territoris.

Igualtats:
-          Eliminació de les relacions de poder.
-          Igualació de les classes socials.
-          Substitució del model patriarcal per un altre sense discriminació de gènere.
-          Vetllar pels drets i la dignitat dels animals no humans i respecte a les lleis naturals.

Art i cultura:
-          Col·lectivització de la cultura.
-          L’Art reconegut com a mecanisme d’expressió.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Ens necessitem.

És fàcil caure en la inèrcia. La inèrcia a què ens han acostumat des del primer dia que vàrem trepitjar una escola i la pròpia democràcia capitalista ens recorda cada dia amb el seu bombardeig mediàtic i sistemàtic. Tot ha d’estar classificat, enquadrat, etiquetat, separat, distingit, limitat, indexat...
...controlat.

Allò què ha suposat un terratrèmol als fonaments del sagrat Parlament ha estat precisament no poder classificar el moviment que va emergir el passat 15 de maig. A partir d’aleshores trets a la foscor a veure que peta; que si violents antisistema, que si reformistes de la llei electoral, que si moviment desestructurat. Volen interlocutors, líders, propostes concretes, alguna cosa que els permeti delimitar el moviment per procedir al seu aïllament, és a dir, etiquetar i separar de la societat. Fins ara els hi havia funcionat.

Però ara ens toca no caure en el parany. No existeix un nosaltres i vosaltres, la indignació és de pertinença general i així ho hem demostrat. El paper que ha caigut a les teves mans simplement és el producte d’un NOSALTRES, perquè també és teu. Pots estar o no d’acord, i pots dir la teva, però el que volem no és una nova estructura estàtica, sinó el moviment, la discussió i el conflicte com a eines perpètues d’autosuperació.

Quin és el límit que separa el moviment que va ocupar places i carrers de la resta de la societat? Existeix? No caiguem en l’error que suposa tractar això que hem creat col·lectivament com a un simple col·lectiu que actua autònomament. No som autònoms perquè som tu i jo, mare i fill, amics i amigues, culés i merengues. Algunes hem optat per mantenir les assemblees i les comissions, altres per mirar-s’ho des de segona fila, però aquelles persones que dinamitzem no representem a ningú, així com ningú ens representa.

No oblidem aquell record de Plaça Catalunya, quan en veure als ulls d’una persona desconeguda ens reconeixíem, no calia un discurs ni un debat, només la mirada. Un nexe poderós i invisible ens ha connectat per crear una nova societat, la teva i la meva, la de totes i tots.

Ens necessitem.

Clica aquí per descarregar l'octaveta


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


El rugido de la bestia dormida

La sorpresa ha sido ver despertar a algo que parecía dormido y sometido. Desagradable para aquellos que dictan las normas y regulan (o desregulan) los mercados. Gratificante para aquell@s que llevan una vida dejándose la piel en las porras de los 4 cuerpos policiales, creando desde lo invisible un tejido social constantemente desmantelado, criminalizado, silenciado, marginado e insultado. Esperanzador para quién perdió la esperanza, se dejó arrastrar por la corriente devastadora e ignoraba, por pura autodefensa, la cruel desembocadura a que nos vemos abocad@s. Úlceras y noches sin dormir se han manifestado, ahora también, en las mansiones de Pedralbes y en los despachos de lujo. El insomnio, las ojeras y el miedo ya no es patrimonio exclusivo de las víctimas de la doctrina neoliberal impulsada por los discípulos de ESADE, es decir, la oligarquía catalana. Los torpes golpes del poder son inofensivos frente a la bestia que ha rugido, esa bestia que ocupó las plazas y calles insolentemente. Esa bestia que somos nosotr@s, el pueblo unido.

Pero parece que poco a poco la bestia vuelve a su letargo. Dice no se que dicho popular que las revoluciones nacen en mayo para morir en verano. Y que pasa con el otoño? Será caliente? Dependerá, de nuevo, del atronar comunal contra la infamia. De si nos hemos creído eso de que nadie nos representa y que hay que construir algo nuevo o solo ha sido una ilusión con la que soñamos pero que no nos atrevemos, ni siquiera, a intentar alcanzar.

A pesar de no ser portada de los medios, muchas personas aun siguen con las asambleas, comisiones, debates, reflexiones, textos, redes, charlas… Y es que desde sus mundos oníricos, la bestia planea su nuevo despertar, y en él nos volveremos a mirar a los ojos, tomaremos aquello que nos pertenece y la complicidad que nos da el fusionarnos en la unidad hará temblar de nuevo el planeta para sacudirlo de injusticia, tal y como hemos hecho otras veces.