 |
| Foto de El Bruguers. http://www.elbruguers.cat |
El passat 21
d'abril es va aturar per segona vegada l'intent de desnonament d'una família
veïna de Viladecans, gràcies al suport i a la pressió d'un grup de veïnes,
ciutadanes i membres de diferents plataformes i organitzacions, la Montserrat i
el seu fill continuen a l'habitatge. Ambdós viuen des de fa deu anys en un pis
de lloguer social d'Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya
propietària del pis, al c/ de Gavà, núm. 76. La Montse té un 80% de
discapacitat i ella i el seu fill es mantenen amb la renda mínima d'inserció i
el subsidi d'orfandat d'ell.
Des del 2009 no poden fer front a la despesa del lloguer social i ara fa un any que no disposen d'aigua per no poder pagar-la. La resposta dels serveis socials durant aquest temps ha estat la de oferir petites "ajudes" a la família, com ara la carta d'aliments, què amb cap cas contribueixen a la solució de la problemàtica. La Montserrat és una dona lluitadora i des del moment que ha tingut problemes per afrontar el pagament del lloguer ha acudit a nombroses instàncies per demanar trobar una sortida a la seva situació.
El 21 de març es va produir el primer intent de desnonament que va ser aturat gràcies al suport de veïns i veïnes de Viladecans i d'altres poblacions del voltant. Durant aquest més de prorroga que varen obtenir fins al segon intent de desnonament la Montse ha intentat negociar una solució amb les parts involucrades, des d'Adigsa fins a l'Ajuntament de Viladecans i els seus Serveis Socials, passant per la Associació de Veïns Can Palmer. Les respostes en tots els casos ha sigut la mateixa: "No volen fer res". La Acampada de Viladecans (15M) ha estat fent acompanyament a la Montse des que va tenir coneixement de la situació i han pogut comprovar com des del desconeixement de la situació i des de la discriminació, tots els actors han volgut culpabilitzar a la família per la seva situació i decidir sense cap criteri social que en són els únics responsables i, per tant, han de ser castigats a viure al carrer.
La resposta judicial a la situació de la família i a l'aturada dels dos desnonaments ha estat que la propera ordre de desnonament sigui oberta, és a dir, sense dia i hora, pel que, en qualsevol moment poden fer fora de l'habitatge a la família. És difícil arribar a imaginar el nivell d'angoixa, por i desesperació que està patint la família sabent que en qualsevol moment els faran fora de la llar per ser abandonats al carrer.
El que es demana és que la Montse i el seu fill no hagin de sortir de casa seva fins que no es trobi una solució al seu problema. És del tot absurd que hi hagi pisos buits mentre hi ha famílies al carrer.
NO MÉS CASES SENSE GENT NI GENT SENSE CASA!!!
Des del 2009 no poden fer front a la despesa del lloguer social i ara fa un any que no disposen d'aigua per no poder pagar-la. La resposta dels serveis socials durant aquest temps ha estat la de oferir petites "ajudes" a la família, com ara la carta d'aliments, què amb cap cas contribueixen a la solució de la problemàtica. La Montserrat és una dona lluitadora i des del moment que ha tingut problemes per afrontar el pagament del lloguer ha acudit a nombroses instàncies per demanar trobar una sortida a la seva situació.
El 21 de març es va produir el primer intent de desnonament que va ser aturat gràcies al suport de veïns i veïnes de Viladecans i d'altres poblacions del voltant. Durant aquest més de prorroga que varen obtenir fins al segon intent de desnonament la Montse ha intentat negociar una solució amb les parts involucrades, des d'Adigsa fins a l'Ajuntament de Viladecans i els seus Serveis Socials, passant per la Associació de Veïns Can Palmer. Les respostes en tots els casos ha sigut la mateixa: "No volen fer res". La Acampada de Viladecans (15M) ha estat fent acompanyament a la Montse des que va tenir coneixement de la situació i han pogut comprovar com des del desconeixement de la situació i des de la discriminació, tots els actors han volgut culpabilitzar a la família per la seva situació i decidir sense cap criteri social que en són els únics responsables i, per tant, han de ser castigats a viure al carrer.
La resposta judicial a la situació de la família i a l'aturada dels dos desnonaments ha estat que la propera ordre de desnonament sigui oberta, és a dir, sense dia i hora, pel que, en qualsevol moment poden fer fora de l'habitatge a la família. És difícil arribar a imaginar el nivell d'angoixa, por i desesperació que està patint la família sabent que en qualsevol moment els faran fora de la llar per ser abandonats al carrer.
El que es demana és que la Montse i el seu fill no hagin de sortir de casa seva fins que no es trobi una solució al seu problema. És del tot absurd que hi hagi pisos buits mentre hi ha famílies al carrer.
NO MÉS CASES SENSE GENT NI GENT SENSE CASA!!!
