Escrit final d'acampada

Desmuntem el campament per muntar l’estructura.

Ens envaeix un xic de tristor. Finalment, els objectius del campament ja s’han aconseguit i, per tant, toca aixecar les tendes que han estat la nostra segona llar durant aquestes últimes setmanes. La difusió amb la nostra presència física ha arribat al límit, les comissions s’han consolidat i els continguts s’han ordenat per tenir clar quin és el camí que ens toca recórrer a partir d’ara. La il·lusió compartida aquests dies no s’ha esvaït i afrontem el futur amb esperança, la mateixa esperança que un 15 de maig va irrompre sobtadament al gueto turístic de Plaça Catalunya de Barcelona. La indignació ens va arreplegar per veure’ns les cares, i en veure-les varem prendre consciència, casi immediatament, que érem més de les què ens pensàvem, què el poble unit i organitzat ho pot tot partint de cero.

Ja no ens trobareu estenent els sacs de dormir després d’una nit de pluja interminable, ni compartint aquells esmorzars, dinars i sopars què gent solidària ens ha abastit per la cara, ni contenint la cara de descomposició a les llargues assemblees sota el sol abrasador, ni flipant en colors amb els diferents personatges que han dotat el campament d’una petita dosi de surrealisme. Ens trobareu amb una proposta sota el braç, una proposta en construcció permanent creada per les millors intencions de totes i tots amb voluntat de participar. Ens trobareu al carrer promovent la reflexió i generant debat públic. Ens trobareu compartint la motivació de crear un món utòpic que puguem tocar amb les mans.

Quan caminis per la plaça mira a banda i banda, no sigui que en aquell raconet abans desapercebut, ara hi hagi un petit grup de persones reunides parlant de revolució, i, si et ve de gust i tens un estona, suma’t.

A partir d’ara, res no tornarà a ser com abans.

Descarregar escrit