“La revolta permanent: Lluis Llach”

Lluís Llach va ser present el passat 22 de setembre a Sant Sebastià, al Velòdrom d’Anoeta,  per avalar el documental Llach: la revolta permanent, produït per Jaume Roures (Mediapro) i dirigit per Lluís Danès. que reivindica la memòria de les víctimes de la repressió policial perpetrada el 3 de març del 1976 a Vitòria i que va inspirar el tema Campanades a morts. Llach va recordar que els representants de l’Estat encara no han demanat perdó per aquests fets.

El  documental, presentat al festival de Sant Sebastià fora de concurs,  utilitza la figura de Lluís Llach com “excusa” per a explicar una història que el propi cantautor va qualificar de “bonica, tensionada i actual”. “Va ser el primer assassinat d’Estat del post-franquisme. Llàstima que els governs que, escollits democràticament, i que segueixen avui en dia representant a aquell mateix Estat no hagin volgut fer un acte de justicia, al menys en pla ètic”, va lamentar Lluís Llach, abans d’oferir un petit concert al Velòdrom que va introduir la projecció.

Ell és, en efecte, el fil conductor d’ un documental que en primera instància només havia de ser un seguiment durant un any, però la memòria dels fets de Vitòria van adquirir tanta presència que van convertir-se en l’eix entorn del qual gira la pel•lícula,  malgrat que també repassa de manera paral•lela la carrera del cantautor. Ambdues trames es fusionen en el tram final de la cinta quan Llach recorda l’instant  en què va conèixer per televisió la notícia i va composar, enfurismat, el rèquiem Campanades a morts en record a les víctimes. El treball de Danés inclou, a més, les imatges del recital que Llach va oferir en març d’aquest any al Buesa Arena de Vitòria amb motiu del trigèsim aniversari de la matança.

Andoni Txasco, membre de l’associació de víctimes del 3 de març, no va poder assistir al concert perquè l’ Ertzaintza el va detenir després de carregar contra els manifestants de la protesta convocada per demanar justícia. El mateix dia de la projecció va participar en la conferència de premsa i va aprofitar l’ocasió per a recordar que el reconeixement als afectats ha d’arribar el més aviat possible, perquè molts d’ells tenen ja una edat avançada. A més, es va mostrar convençut que el documental servirà per a “difondre una versió fidel del que va succeir a Vitòria”.

La cinta inclou un testimonio inèdit de 1976 en el que Manuel Fraga, que llavors era ministre de Governació, treu pilotes fora i unes declaracions actuals de Rodolfo Martín Villa, que dirigia el Ministeri de Relacions Sindicals. “Si s’investigués a fons l’assumpte es veuria que els manifestants van tenir més responsabilitats del que va succeir que la Policia”, diu en el documental.

Per la seva part, el realitzador del film, va assegurar que aquest parla de la “revolta permanent contra l’oblit i la injustícia”, una “actitud vital” que ha mantingut tant Llach com als familiars de les víctimes del 3 de març. Llach va corroborar aquestes paraules al sostenir que “la revolta és absolutament necessària”. “No entenc d’una altra manera aquest treball nostre: s’ha de qüestionar contínuament i posar potes enlaire les coses per poder ordenar-les després”.

http://www.lluisllach.cat/catala/actua_55.htm